Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura, arqueòleg, té pàgina personatge públic a FACEBOOK, el grup El pensament d'Eudald Carbonell, TWITTER i bloc personal

Va néixer a Ribes de Freser (Ripollès), el 17 de febrer de 1953.

Des de l’any 1999, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i actualment és Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat i Director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Ha efectuat viatges d´investigació i treball de camp a França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Geòrgia, Tadjikistan, Algèria, Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia, els Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba, Xina i Austràlia, entre d’altres països.

Des de que era molt jove, ja va començar a investigar les primeres poblacions de les valls dels rius Ter i Freser.

A Girona, va ser membre de l’Associació Arqueològica de Girona, des d’on, conjuntament amb en Josep Canal i Roquet, van contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nord-est de la Península Ibèrica, el qual fins aleshores havia estat negat sistemàticament per les autoritats acadèmiques.

Fites científiques

Les seves fites científiques més destacades són la creació d´un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” i l’estudi del poblament antic de la Península Ibèrica. Aquestes línies de treball l’han portat a desenvolupar un programa d’investigació transdisciplinar a la Sierra de Atapuerca (Burgos), el qual inicialment va estar sota la direcció del professor Emiliano Aguirre. Des de l’any 1991, l’Eudald Carbonell n’és un dels codirectors.

Els treballs a Atapuerca han contribuït a enriquir espectacularment el coneixement científic sobre la prehistòria i la paleoantropologia, especialment pel que fa a l’evolució de la tecnologia lítica que s’està trobant a Atapuerca, a l’extraordinària població exhumada a la Sima de los Huesos i a les restes de TD-6, on s’ha descobert una nova espècie d’homínid, l’Homo antecessor, l’explorador que va sortir del continent africà cap a Europa

Un dels eixos actuals de la recerca prova de comprendre la raó d’aquestes migracions i d’explicar-la en termes de comportament tecnològic en comptes de climàtic o biològic, tal com fan les explicacions tradicionals. Carbonell planteja la selecció tècnica com a mecanisme de l’evolució del comportament humà i l’aplica també als seus treballs a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), un jaciment neandertal on es demostra que la distància entre el comportament de l’Homo neanderthalensis i els primer humans anatòmicament moderns no és tan gran com es postulava fa uns anys.

Segons Carbonell, la fabricació d’eines amb d’altres eines és la propietat que distingeix al gènere Homo de la resta d’éssers vius. La selecció tècnica s’ha anat imposant com a mecanisme d’evolució del comportament humà des de fa uns 2 milions d’anys.

Tot i això, “hominització” i “humanització” no són sinònims. La humanització encara no s’ha assolit, només s’hi arribarà amb un pensament social crític. Per això, cal avançar en la socialització del coneixement, aconseguir que els seus beneficis i els de la tècnica siguin patrimoni de tota la població seguint uns mecanismes innovadors, adequats als nous temps. Per obtenir aquest objectiu, cal fer pedagogía científica i social sobre què significa la integració de la diversitat a tots els nivells i també cal arribar a una consciència crítica d’espècie.

PREMIS i DISTINCIONS

2010 Investit Doctor Honoris Causa per la Universidad de Burgos

2009 Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica

2003 Professor Distingit de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

2001 Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària

2000 Medalla Narcís Monturiol, Generalitat de Catalunya

1998 Premio Ciencias Sociales y Humanidades, Junta de Castilla y León

1997 Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica y Técnica al Equipo de Investigación de Atapuerca

1996 Medalla de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

 

ADSCRIPCIONS

Membre del Capítol Espanyol del Club de Roma

Membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York

LLIBRES DE DIVULGACIÓ

Carbonell, E. i Bellmunt. C. S.. (2011). El catalanimse evolutiu. Barcelona, Ara Llibres..

Carbonell E.i Solé D. (2010). Tocats del bolet. La socialització gastronòmica dels fongs. Tarragona. Arola Editors.

Carbonell, E (2010). El sexe social. Barcelona. Ara libres

Carbonell, E (2010). El sexo social. Barcelona. Now Books.

Carbonell, E. (2008). La conciencia que quema. Barcelona, Now Books.

Carbonell, E. (2008). La consciència que crema. Barcelona, Ara Llibres.

Carbonell, E. (2007). El nacimiento de una nueva conciencia. Barcelona, Ara Llibres.

Carbonell, E. (2007). El naixement d’una nova consciència. Barcelona. Ed. Ara Llibres.

Carbonell, E. C. Coord. (2005). Homínidos. Las primeras ocupaciones de los continentes. Barcelona, Ariel.

Bermúdez de Castro, J.M. i Carbonell, E. (2004). Atapuerca. Perduts al turó. Barcelona, Ed. Columna.

Carbonell, E. i Bellmunt. C. S.. (2003) Els somnis de l’evolució. National Geographic. Barcelona, RBA.

Carbonell, E. i Sala, R. (2002). Encara no som humans.. Barcelona, Ed. Empúries

Carbonell, E. i Sala, R. (2000). Planeta humà. Barcelona, Ed. Empúries.

CORBELLA, J.; CARBONELL, E.; MOYÀ, S. i SALA, R. (2000). Sapiens. El llarg camí cap a la intel•ligència. Barcelona: Ed. 62.

Llompart,J.; Wagensberg, J.; Salvador, E. i Carbonell, E. (2000) Seres y Estrellas. Barcelona, Ed. Plaza Janés.

Carbonell, E. i Mosquera, M. (2000) Las Claves del Pasado. La Llave del Futuro. Tarragona, Arola Editors.

Cervera, J., Arsuaga, J.L., Bermúdez de Castro, J.M. & Carbonell, E. (1998). Atapuerca. Un millón de años de historia. Madrid, Plot Ediciones S.A.